Primers auxilis emocionals per alleujar la sobrecàrrega del cuidador familiar

Tenir cura d' una persona dependent implica un gran esforç físic i emocional. En ocasions les expectatives inicials sobre la cura no coincideixen amb la realitat, ja que és freqüent pensar que "es pot amb tot", i que amb carinyo es pot fer front a qualsevol situació, però el cert és que quan una persona depèn de nosaltres comporta un desgast que afecta la salut, les relacions socials i familiars i la pròpia economia.

Parlem de sobrecàrrega del cuidador quan la persona cuidadora pateix un estat d'esgotament físic i emocional, derivat de les tasques de cura després d'un llarg període de temps.

Com es manifesta?

A nivell físic:

  • Sensació de cansament constant
  • Alteracions del son, dificultat per conciliar-lo, despertars continus...
  • Pèrdua d' apetit
  • Molèsties o dolors sense explicació aparent

A nivell psicològic:

  • Irritabilitat
  • Canvis d' humor
  • Sentiments de culpa
  • Tristesa
  • Baixa autoestima
  • Ansietat
  • Dificultat de concentració
  • Pèrdua de memòria

A nivell social:

  • Manca d'interès per aficions/activitats que abans es realitzaven
  • Distància d'amistats/familiars
  • Conflictes familiars
  • Aïllament
  • Soledat

Què podem fer?

  • Estar informat sobre la malaltia, símptomes, conductes pròpies, evolució d' aquesta. Tot això ha d'ajudar a comprendre el perquè de determinades reaccions facilitant la cura. Així mateix, és important saber amb quins recursos/ajudes socials, mèdiques o materials es pot comptar.
  • Reconèixer els nostres sentiments, posar-los nom, normalitzar-los i compartir-los. Això ajuda a gestionar-los de forma positiva.
  • Ser conscients de les nostres limitacions, delegar i compartir tasques sempre que sigui possible amb altres familiars o a través de cuidadors professionals. Demanar ajuda no és símptoma de debilitat, no cal tenir repars a demanar-la, els grups de suport o associacions són molt beneficiosos i afavoreixen l'autocura i les relacions socials.
  • Mantenir una alimentació adequada, evitar menjars ràpids, planificar uns horaris i menús equilibrats, és preferible adaptar-se a l'horari i àpats de la persona acurat que saltar-nos les nostres. És freqüent elaborar menús al detall per a la persona cuidada i acabar menjant un entrepà del que sigui, o, pitjor encara, no menjar.
  • Descansar les hores suficients, en ocasions no és possible per les pròpies tasques de cura, però es poden buscar 15-30 minuts diaris per realitzar exercicis de relaxació/meditació.
  • Realitzar exercici físic, afavoreix el descans, millora l' estat d' ànim i disminueix l' estrès. No cal practicar esports d'impacte, el mateix fet de sortir a caminar mitja hora diària ja reporta beneficis per a la salut.
  • Dedicar-se temps, si no és possible diari, marcar determinats dies a la setmana per mantenir o reprendre aficions. És important distingir i separar les obligacions que es poden tenir dins del paper com a cuidador, de les nostres pròpies necessitats, sense sentir culpa per això.
  • Evitar l' aïllament, mantenir les relacions socials. Sempre que sigui possible és beneficiós sortir del domicili per desconnectar també d'una manera física de l'entorn. Realitzar activitats com acudir al cinema o teatre ajuden a distreure's i evitar tenir el focus dels nostres pensaments centrat en la persona cuidada. De la mateixa manera, quedar amb alguna amistat per prendre un cafè i xerrar ens permet desfer-nos i és terapèutic en si mateix. Avui dia disposem de diferents formes de comunicació com poden ser les videotrucades o l'ús del WhatsApp que ens permeten mantenir les relacions socials en aquelles situacions en què no puguem separar-nos físicament de la persona acuidada.
  • Cercar ajuda en serveis professionals especialitzats: Servei d' ajuda a domicili, Centres de dia, Teleassistència, Podòleg a domicili, Infermeria a domicili, serveis de menjar a domicili, etc.

Tornar a les notícies

Scroll al inicio